dimecres, 27 de juny de 2012

Avui toca Vida!!

Doncs sí nois i noies! Avui no us explicaré res d'esport. Avui toca parlar de vida. I que ens explicarà aquest, pensareu? Res de l'altre diumenge. No donaré voltes. L' Elisenda i jo esperem un fill/a. 
Ja fa gairebé un any que esperàvem aquest moment amb ansietat, i per que no dir-ho una certa angoixa. Costa descriure el que sents quan surt la segona línia al predictor, però quan la vida t'ensenya que no tot és tan fàcil, és el cap el que mana i t'exigeix precaució. Així que només ho vam comunicar als familiars més directes. Han estat tres mesos d'espera que tot sortís bé, i així ha estat. 
Arriba el dia de la primera ecografia i...pompom, pompom, pompom... és el seu cor!!! I això si que és meravellós! Vam trencar a plorar com dos nens petits... d'alegria!! Ara ja està embarassada de tretze setmanes i tot va com la seda. L'Elisenda es troba molt bé i comencem a disfrutar l'embaràs. Com veieu aquest article es breu, però intens. I és que mai havia tingut tantes ganes de cridar SEREM PARES!!!!!

diumenge, 3 de juny de 2012

L'Endimoniada de Badalona

Ahir 02-06-2012 va tenir lloc a Badalona la II Endimoniada de la ciutat. Pels que no la coneguin, es tracta d'una cursa nocturna de muntanya, d'uns 18 km aproximadament, que recorre part de la serralada de Marina, pujant fins la torre de vigilància alfa (conegut com a dipòsit) i baixa fent variants fins la font del pop, a la vora de Can Ruti. 
L'any passat la vaig completar en una hora 33 minuts, ocupant el lloc 50 a la general i el 35 a la categoria SenM. Aquest any, la victòria era superar-me. Sabia que era un repte difícil, més encara quan dies abans de la prova ens van modificar el recorregut i van afegir una pujada d'uns 600 metres que, estan gairebé al final del recorregut, de ben segur ens faria patir. 
Dies d'entrenament solitaris, amb companyia, amb pluja... m'ajudaran a intentar-ho. 

Comença el dissabte i em llevo ben d'hora, ben d'hora... a les 7. Surto a pedalar amb els amics de Btt Badalona, pensant en acompanyar-los una estona i tornar aviat a casa, per estar fresc a la nit. Doncs no; faig 30 km amb pujades molt dures i arribo a casa més cansat del que hagués desitjat. Una bona migdiada m'ajuda a recuperar, però no del tot. 
Em trobo amb 2 grans amics que afronten la seva primera endimoniada i el seu objectiu és arribar. Ja tenen els dorsals. En Josep té el mític 23!! Air Jordan!! Em venen a la memòria aquells dies que jo començava. Només arribar a les curses i veure a la gent tant pro, em venien ganes de plegar... Però les aparences no corren, les que corren són les cames amb el permís del cap!!!

A l'inici surto amb els primers, per tal d'evitar els primers taps que vindran a l'estretament de la creu de Montigalà. Saludo a la meva dona i amics que no es creuen veure'm tant endavant (de fet, jo també alucino...). 
A les primeres rampes em trobo molt bé i no camino. Això em fa avançar posicions abans del primer avituallament. Penso en Josep i li transmeto mentalment "no t'aturis mai, recorda..." A la torre de vigilància arribo gairebé 2 minuts per sota de l'any passat i em trobo amb en Xavi. Ens fem la goma durant tota la cursa. Ara jo tiraré en la baixada, però a l'asfalt m'agafa... Així serà. A la baixada tècnica avança 5, 6, 7 corredors que només em senten s'aparten i em deixen passar (Gràcies). Un d'ells ho fa en un tram molt relliscós i està a punt de caure per tal de deixar-me passar. "Guillem al mateix lloc on vas caure un dels dies d'entrenament, espero no et passi avui" penso. A un dels encreuaments em diuen "Vas el 29!!" Em puja un "nosequé" que em dona molta força. De moment, objectiu assolit, però queda mitja cursa. 
Afronto la pujada afegida a última hora perdo posicions i el quadríceps em dona un avís... Avís que queda anul·lat instantàniament per la ment i per l'ajuda d'una pastilla de glucosa que de ben segur lo boticari Pere no em recomana... o si?? 
Tornem a baixar a la font del pop i és el meu terreny per recuperar llocs. Així ho faig. Encara no sé com no perdo l'equilibri, però tinc a lament les baixades del Déu KILIAN i crec que és ell qui m'aguanta la verticalitat. Un cop arribo a l'asfalt, apreto les dents i corro com mai. M'enrecordo de la Marató de Bcn. El ritme que porto és prou dur i exigent. Tot i això, l'androide Grau m'avança. Miro enrere. Tot fosc. Lluny ve algú, però no em pot agafar. Els amics Keoki i Miguel em dónen un últim esperó. Ajuntament, c/ del mar i rambla a tope. 1h 30 minuts 26 segons!!! 20 segons després de Grau. Aconseguit!! Posició?? Hem d'esperar. Elisenda em diu que entre els 20 primers. Ernest al·lucina amb nosaltres. Esperem als amics. Guillem i Cristòbal entren en un meritori 1h58' i Josep en 2h14', gens malament per ser la primera. 
Publiquen resultats. General 28!! SenM... Josep, era una senyal!!! 


Fins la propera.