diumenge, 8 d’octubre del 2017

HEM VOTAT!!!

4:50. Sona el despertador; ha arribat el dia. Aquell dia que tant esperàvem i tant havíem somniat. El dia de decidir el nostre futur. Em costa horrors aixecar-me tant d´hora; ahir vaig fer una cursa de 50 kms de muntanya amb 2.200 de desnivell i estic KO. Hi han dues ungles que s'encarreguen de recordar-m'ho constantment. Em desfaig dels llençols i faig un bot del llit. Motxilla, ampolla d'aigua, galetes i al carrer. Vaig al cole de la meva nena gran, ja que l'institut on em tocava votar, allà on vaig fer l'ensenyança superior, no s'obre. Mentre faig camí, capto la tensió als carrers. Ja hi trobo gent, ens saludem amb mirades i somriures còmplices. Gent que treu el cap per la finestra i s'anima a sortir al carrer quan veu més gent. 

Sona el mòbil. Algú em diu que obren l'institut. Cap allà vaig. Quan arribo ja hi ha molta gent. Em trobo amb antics professors i companys i ens saludem efusivament. Ens arriben notícies de tota mena. Votarem, sí, però a l'institut no. A cap institut de Badalona es podrà votar. Així que torno a marxar al cole de la nena. Arribo sota la pluja i està ple, molt ple. En qüestió de minuts arriba una parella de mossos. Fem resistència pacífica i no poden entrar. Aixequen acta i ens diuen que faran guàrdia tot el dia. Hi ha molta gent unida i ningú podrà obrir cap escletxa entre nosaltres. VOLEM VOTAR!. Estic amb els nervis a flor de pell. Telèfon... papa! uffff, ja no sé si podré respondre. Quan l'escolto trenco a plorar, no puc parlar. Intento parlar i em surten 3 paraules "això és increïble". 
No poden votar al seu institut i em demanen instruccions. Els dic que el cens serà universal i que vinguin aquí, que aquí votarem. En 15 minuts els tinc allà amb el sogre i la dona...i xocolata amb xurros!!!! BRAVO!!!!

Ara tinc fred i m'he de canviar. M'han portat roba. Xandall i bambes, que el dia serà llarg. S'apropen les 9:00H. El cole està a tope, com mai. Ens posem a la cua. VOLEM VOTAR!
Els nervis es capten fàcilment. És molt el que hem esperat per arribar fins aquí. Mentre esperem, m'aparto de la cua per veure-la amb perspectiva. De sobte, una veu crida: "Voluntari amb mòbil i disponibilitat fins les 20:30H per estar a una mesa". Ningú diu res. Jo vull. Penso ràpid: nenes, família, compromisos, tot lligat, ok. Segona vegada "Voluntari amb mòbil..." La tercera no arriba. Ens mirem i sense dir-li res calla "Ei, jo!!!" La gentada m'ovaciona i se'm mullen els ulls. Cap a dins. Tot a punt; 6 urnes, paperetes... VOTAREM!!

Problemes informàtics fan endarrerir l'obertura del cole. Un cop oberts, les ovacions van i venen. La gent ens agraeix estar allà, ens explica les seves inquietuds, vivències, ploren, es fan fotos, ens abracen... peró sobretot VOTEN!!! Això no ho atura ningú. 
Va passant el dia i ens arriben fotos i vídeos de les càrregues policials molt a prop d'aquí. Estem molt nerviosos i patim pel que pugui passar- La tensió viscuda és màxima. Vénen bombers, avis, néts, tiets, i molts s'emocionen, altres t'abracen, ... 
Mentre la informàtica funciona, introduïm els vots als sistema; quan cau, els anotem més tard. Ara toca fer plans. Hi ha una falsa alarma de presència policial. de les 6 urnes, amaguem 3 (la nostra entre elles) i deixem 3 per poder votar. Si venen, les amagarem i treurem 2 plenes de vots falsos i llistats falsos. Els colombo i cía s'enduran 2 urnes falses. Ara que no tenim urna, ens toca introduir al sistema aquells vots que hem anotat a mà. A prop de 200. Gairebé 2 hores més tard, acabem. Crido. .La gent aplaudeix!! Això ja està fet. El cole a punt de tancar i amics i familiars han de sortir. Ens abracem un a un, ens ho agraïm mútuament. El cole ha estat ple tot el dia gràcies a ells!! I torno a emocionar-me... quina bleda! 

Fem recompte, estic KO. Cap a casa. Miro la tele sense saber ni que miro. Vaig a dormir, no puc més. L'endemà és molt dur. A la feina no puc evitar emocionar-me mentre explico la vivència del dia anterior. No tinc el cap per treballar, és obvi. A la tarda he de tornar a l'escenari del dia anterior.. Vaig a buscar a la nena. No tinc ganes de parlar amb ningú. Recollir-la i marxar. Mentre espero, ens mirem amb alguns pares i sabem que no és dia de parlar. De sobte, una miga em toca l'espatlla. M'abraça. Ploro com un nen. Com ara. Ens veiem demà. A la nit, em pregunten si el 3-O anirè a treballar. "Si fa falta, estarem amb l'oficina tancada". No aniré, per DIGNITAT. 

Vam patir molt, però vam votar més. 


Gràcies. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada