dijous, 11 de febrer del 2021

Si son les 7, això és IS...TUFARION XAN XA!!!!

 

Per l’any 1986 un grup suec de nom EUROPE, llençava el seu gran hit “The Final Countdown”. Uns anys després, jo i els meus germans vam quedar enamorats de com ho petava la cançó i vam decidir fer la nostra versió. En un principi, la vam anomenar “Estofado de patatas”, però estava clar que aquell títol no portava enlloc més que a treure la gana de tres marrecs d’entre 5 i 10 anys. Així que vam decidir internacionalitzar la tornada; passava a ser “ISTUFARION XAN XA”. Ara sí que molava. Així que, quan tornàvem de classe, al migdia, ens muntàvem el nostre concert al menjador de casa. El meu germà a la guitarra i jo a la bateria ( o a la inversa) i la meva germana al micro. Equip de música marca SONY, HI FI (HIGH FIDELITY) a tope i som-hi:

“ Ui livin tugueda…

Tornadaà ISTUFARION XAN XA!!!!

Però els concerts no van passar del menjador de casa. No ens vam guanyar la vida cantant; ara, el que disfrutàvem, no ens ho treu ningú. I fins avui.

El passat dia 28, em disposava a dutxar-me mentre escoltava el programa de ràdio Islàndia. Un programa molt recomanable per desconnectar del món i del p**o virus. El presenten l’Albert Om i la Maria Xinxó. A l’Albert el segueixo des de Malalts de tele… Ha plogut!

Per on anava?

Si! Estic a la dutxa i l’Albert demana notes de veu on expliquem cançons que ens recordin als nostres germans. Jo ja estic sota l’aigua, però penso “calla, eixugat i fes la nota amb la historia d’ISTUFARION XAN XA i ho fliparàn”. Dit i fet. Dissabte 30 escolto per podcast el programa i… BINGO! Obro el programa!!! Inicialment ho flipo molt fort i no puc evitar emocionar-me i trucar a ma germana per explicar-li. Em transporto a aquells concerts al menjador de casa i se’m dibuixa un somriure que no m’hi cap a la cara. Dies després, veig que el programa està recollint notes de veu amb cançons mal cantades i que tot és degut a la meva historia d’infància. Quina gràcia. Dilluns 8/2 torno a escoltar el programa i l’Albert comença dient que avui riurem “… tot comença amb aquesta nota de veu…” i PATAPAM! Un altre vegada!

Sembla ser que demà dia 12 es tanca el cicle de programes  ISLANDIA dedicats a aquestes errades forçades. Només us puc dir que si he fet riure a algú almenys 1/10 part del que jo disfrutaba cantant aquesta tornada, ja estic content! Gràcies Islàndia per fer-nos somriure en aquests temps tant i tant complicats. Ah!! Em podríeu enviar una tassa de RAC1??

 

Salut i…. ISTUFARION XANXA!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada