Per l’any 1986 un grup suec de nom EUROPE, llençava el seu gran hit “The
Final Countdown”. Uns anys després, jo i els meus germans vam quedar enamorats
de com ho petava la cançó i vam decidir fer la nostra versió. En un principi,
la vam anomenar “Estofado de patatas”, però estava clar que aquell títol no
portava enlloc més que a treure la gana de tres marrecs d’entre 5 i 10 anys. Així
que vam decidir internacionalitzar la tornada; passava a ser “ISTUFARION XAN XA”.
Ara sí que molava. Així que, quan tornàvem de classe, al migdia, ens muntàvem
el nostre concert al menjador de casa. El meu germà a la guitarra i jo a la bateria
( o a la inversa) i la meva germana al micro. Equip de música marca SONY, HI FI
(HIGH FIDELITY) a tope i som-hi:
“ Ui livin tugueda…
Tornadaà
ISTUFARION XAN XA!!!!
Però els concerts no van passar del menjador de casa. No ens vam guanyar la
vida cantant; ara, el que disfrutàvem, no ens ho treu ningú. I fins avui.
El passat dia 28, em disposava a dutxar-me mentre escoltava el programa de
ràdio Islàndia. Un programa molt recomanable per desconnectar del món i del
p**o virus. El presenten l’Albert Om i la Maria Xinxó. A l’Albert el segueixo des
de Malalts de tele… Ha plogut!
Per on anava?
Si! Estic a la dutxa i l’Albert demana notes de veu on expliquem cançons que ens recordin als nostres germans. Jo ja estic sota l’aigua, però penso “calla, eixugat i fes la nota amb la historia d’ISTUFARION XAN XA i ho fliparàn”. Dit i fet. Dissabte 30 escolto per podcast el programa i… BINGO! Obro el programa!!! Inicialment ho flipo molt fort i no puc evitar emocionar-me i trucar a ma germana per explicar-li. Em transporto a aquells concerts al menjador de casa i se’m dibuixa un somriure que no m’hi cap a la cara. Dies després, veig que el programa està recollint notes de veu amb cançons mal cantades i que tot és degut a la meva historia d’infància. Quina gràcia. Dilluns 8/2 torno a escoltar el programa i l’Albert comença dient que avui riurem “… tot comença amb aquesta nota de veu…” i PATAPAM! Un altre vegada!
Sembla ser que demà dia 12 es tanca el cicle de programes ISLANDIA dedicats a aquestes errades forçades.
Només us puc dir que si he fet riure a algú almenys 1/10 part del que jo
disfrutaba cantant aquesta tornada, ja estic content! Gràcies Islàndia per
fer-nos somriure en aquests temps tant i tant complicats. Ah!! Em podríeu
enviar una tassa de RAC1??
Salut i…. ISTUFARION XANXA!!!!